El sistema dels descomptes a final de temporada es va originar per primera vegada als Estats Units durant la crisi de 1929. Les empreses es van posar d’acord per llançar promocions i poder vendre tots el que se’ls acumulava als magatzems a causa de la gran crisi econòmica.
El que va néixer com una necessitat per no haver d’assumir pèrdues per costos d’emmagatzematge s’ha acabat convertint avui en una estratègia comercial que es repeteix cada final de temporada.
La indústria de la moda fast fashion omple les botigues de roba, que canvia cada poques setmanes, amb un cicle de vida de la roba tan curt és evident que es generen molts excedents perquè no es pot vendre tot. Per poder mantenir aquest ritme, cal que l’estratègia de venda estigui ben pensada des del principi fins al final.
En moda la temporada d’hivern comença l’1 de setembre i s’acaba el 28 de febrer i la temporada d’estiu comença l’1 de març i s’acaba el 31 d’agost. Normalment, dels sis mesos de cada temporada, quatre mesos són a preus “normals” i dos són en període de rebaixes, tot i que cada cop es difumina més aquest cicle i les ofertes i descomptes són gairebé constants.
Comprar una faldilla o un vestit sense rebaixes i després veure com el preu baixa fins al 80% del que vam pagar és una realitat que tothom ha viscut alguna vegada.
Aquest cicle que combina sobrepreus i rebaixes només es pot portar a terme per empreses amb grans produccions i amb costos molt baixos, que poden emmagatzemar durant mesos tot allò que no han venut, per tornar-ho a portar a les botigues quan comencen les rebaixes. Costos afegits d’emmagatzematge, transport, etiquetat, etc, tot està calculat dins dels preus.
Com s’ho fan les empreses per poder oferir descomptes de fins el 70% o 80%?
Per poder oferir preus de venda que sempre donin benefici, tant si és en rebaixes com si no, les empreses que venen moda fast fashion acostumen a augmentar els preus inicials per poder-los reduir molt quan arriben promocions i descomptes.
Es repeteix aquest model en altres sectors o en altres tipus de producte?
Hi ha sectors com el de l’alimentació que no poden rebaixar els preus: tenen cicles de vida curts i treballen amb marges ajustats, i n’hi ha que les rebaixes els semblen una devaluació del producte com és el cas dels articles de luxe.
Dins de la moda no sempre es fan rebaixes, cal tenir present que la moda és molt diversa i que l’estratègia de venda és ben diferent segons el producte: ja hem vist com funciona el fast fashion, però la moda també són ateliers, tallers de roba a mida, produccions petites…
A Bumbó valorem cada peça i li posem un preu just i adequat, no inflem preus en temporada ni oferim gangues dos cops l’any. Fem les produccions el més ajustades possibles perquè no ens sobri ni una peça, però sobre tot perquè treballem en local i perquè oferim condicions justes als proveïdors.
El proper cop que veieu un preu rebaixat, abans de pensar si és una ganga per vosaltres, penseu en tot el que hi ha a darrere i pregunteu-vos si realment hi sortiu guanyant.
