El “fast fashion” (la moda de consum ràpid que ofereix productes nous cada setmana) ha sacrificat molts principis per tal de poder oferir un producte a molt bon preu. En el mon de la moda s’ha prioritzat el preu al que comprem i mirem molt poc tot el que hi ha darrere dels productes de baix cost.
Un exemple n’és la desgracia notícia del passat dia 8 de febrer on es relatava la mort d’almenys 25 treballadors en un taller tèxtil clandestí a Tànger (https://www.eldiario.es/internacional/24-trabajadores-mueren-electrocutados-fabrica-textil-clandestina-tanger_1_7202354.html). Segons “la Confederació General d’Empreses Marroquines”, un 54% de les activitats tèxtils al Marroc tenen lloc dins del que es denomina “sector informal”, on no existeix cap tipus de control sobre prevenció de seguretat, ni drets laborals.
En la mateixa línia, però a milers de quilòmetres de distància, fa molt poc, es va fer saber que la població uigur de Xina viu en condicions de semi esclavatge dins de fàbriques on bàsicament es produeix roba, en un article del diari Ara.cat podem llegir que segons les ONG que operen al territori, es calcula que una de cada cinc peces de cotó que es confeccionen en territori xinès provenen del treball forçat del poble uigur.
Si agafem aquestes informacions i pensem una mica quin és el nostre perfil de compra de roba, veurem que el més probable és que dins del nostre armari hi trobem peces fetes per ma d’obra barata en condicions irregulars.
Com podem saber si la roba que portem està confeccionada per treballadors en condicions dignes?
Les condicions de treball venen marcades per les lleis de cada país, pot ser que les empreses que hi fan activitats productives compleixin amb tot el que la llei els marca, però molt sovint, aquests mínims no son suficients.
Com a consumidors/es de moda hi ha molt per fer i dir, cal ser inquiets/es, incrèduls/es i investigar una mica.
Esbrinem el país de producció de la roba que portem (ho veurem a l’etiqueta de composició) i preguntem-nos si realment volem portar una peça de roba que no pot garantir els drets laborals dels seus treballadors. Molts països del tercer mon tenen lleis molt poc desenvolupades sobre drets laborals.
Per tenir més informació, podeu llegir l’informe de la “Confederació Sindical Internacional” amb un rànquing sobre 140 països.
I vosaltres os preguntareu… què fa Bumbó per millorar aquesta situació?
A Bumbó ens preocupa sobre manera que la indústria de la moda trepitgi drets laborals allà on va, volem una industria digna!
Les nostres armes son:
- Treballar per recuperar una industria tèxtil local, on busquem col·laboradors de proximitat que compleixin tots els drets laborals.
- Bumbó confecciona la seva roba en un taller social a Barcelona, que no només compleix amb tots els drets laborals, sinó que a més, dona oportunitats laborals a persones en risc d’exclusió social.
N’estem orgulloses i en fem bandera!
