Aquest 2022 ens ha sorprès amb un tuït de @MayneJason que s’ha fet viral, fent visible la situació que s’està vivint al desert d’Atacama:https://twitter.com/MayneJason/status/1478129763474493440?s=20
Muntanyes de roba, majoritàriament de segona mà, s’acumulen sense cap tipus de control.
Aquesta roba, que trigarà 200 anys en desintegrar-se, contamina la terra i l’aire, generant una toxicitat gairebé igual a la que genera la industria del petroli. Aquesta toxicitat s’afegeix a la que genera la pròpia producció tèxtil, que és la culpable del 20% del desaprofitament total d’aigua nivell global del planeta i de l’emissió del 8% dels gasos que causen l’efecte hivernacle.
Els residus d’Atacama fan efecte crida en tota una població propera sense recursos, que acaba malvivint als voltants de l’abocador, del que extreuen roba per us propi o per poder-la vendre; fent més evident la precarietat a la que estan sotmesos.
Deixem el link del diari El País que conté un video amb imatges impactants de problema que estem causant entre tots: https://elpais.com/clima-y-medio-ambiente/2022-01-14/el-desierto-toxico-que-acumula-toneladas-de-ropa-usada-en-el-norte-de-chile.html
L’objectiu d’aquest article és entendre com hem arribat fins aquí i perquè.
Com a consumidors, les nostres compres de roba han augmentat un 60% en els últims 20 anys. Com ha sigut possible aquests increment? Les empreses del sector fast-fashion responsables de produir la roba, han duplicat les seves produccions entre l’any 2000 i el 2014, per arribar a oferir 50 temporades diferents en un sol any, això vol dir que, tenint en compte els períodes de rebaixes, a les botigues, en 15 dies s’haurà renovat 3 vegades la oferta de roba.
Aquesta manera d’oferir roba té un objectiu molt clar, provocar una necessitat de compra en el consumidor, que acaba comprant roba que no necessita i que de vegades, ni tant sols estrena.
I que passa amb tot allò que ja no volem als nostres armaris? Per més que es creen circuits d’aprofitament de roba de segona mà, l’excedent és tant gran que només al port d’Iquique de Xile, cada any arriben 59.000 tones de roba, amb l’objectiu de reaprofita-les, però tot allò que es descarta per la venda, acaba anant a parar a Atacama: unes 39.000 tones de roba anuals.
Cal tenir en compte que no només en generen residus per la roba de segona mà, la pròpia roba no venuda a les botigues viu un segon i tercer cicle, on primer va a parar a Outlets i després a altres països, majoritàriament menys desenvolupats, on acabarà venent-se a botigues i mercats ambulants. I tot i així la producció és tant gran que hi haurà excedent de roba per estrenar que també acabarà als abocadors.
Es fa necessari un canvi en la manera de produir i de consumir, per evitar els danys mediambientals que això provoca. Les responsabilitats son compartides entre productors i consumidors.
A bumbó ens importa l’impacte mediambiental d’allò que fem i busquem maneres de minimitzar-ho.
Imatge @martinbernetti_photojournalist